‘L’art de portar gavardina’, de Sergi Pàmies

L'art de portar gavardina. Sergi PàmiesQuè podem dir de Sergi Pàmies que no s’hagi dit ja? Doncs poca cosa, si no fos perquè L’art de portar gavardina constitueix, senzillament, la sublimació del seu personal estil i la millor prova que realitat i ficció, sovint, van de la mà. Fent gala, una vegada més, d’una capacitat de síntesi exemplar i de l’ús quirúrgic del llenguatge, sempre a la recerca de la paraula exacta, Pàmies aprofundeix en la precisió formal alhora que es despulla emocionalment per fer-nos transitar del somriure al plor en una mateixa frase.

I és que aquest nou recull de contes furga de forma insistent en algunes constants de l’autor que asssoleixen aquí noves cotes expressives. En boca d’una sèrie de personatges masculins que podrien ser el mateix i en els quals s’endevina un fort component autobiogràfic –de vegades força evident, com en el cas del relat central del llibre, No sóc ningú per donar-te consells, sobre pares que formen part del Partit Comunista–, Pàmies embasta una sèrie de situacions, sovint quotidianes i reconeixibles, en ocasions properes a l’absurd, idònies per desplegar reflexions de vegades recargolades però sempre lúcides.

Entre la neurosi galopant i la clarividència, L’art de portar gavardina transita per un ampli ventall de relacions disfuncionals entre pares i fills, tema que podríem situar com a eix central del volum: des del fill que transcriu els articles dictats per la seva mare a la residència fins al pare absent que es veu obligat a acompanyar al seu fill a triar joguines per Nadal, passant per l’adopció familiar d’un cadell de gos com a salvavides fallit d’un matrimoni a Bielorrússia, o les reflexions d’un pare respecte els seus fills, ja sigui des de la tendresa de La paternitat o bé des de la incomunicació mortal de Sisplau.

Però també hi ha lloc aquí per a les relacions de parella o, millor dit, per la seva absència, ja siguin vistes des del desig incomplert a causa de l’ineptitud seductora (Eclipsi) o bé des de l’evidència del seu final. Destaquen aquí els (auto)retrets punyents i sincers, la dissecció obsessiva de l’amor conjugal (Esborrany de ponència per un hipotètic congrés de separats) i la melancolia per l’amor caduc (trist i brillant Bonus track). Amb tot, un nou compendi de relats irònics i tendres on la sensibilitat guanya terreny al cinisme.

PVP AMB IVA 14,00 €
NÚM. DE PÀGINES 125
EDITORIAL Quaderns Crema
EDICIÓN EN CASTELLANO Anagrama

PUBLICACIÓ 08/2018

Author

David Sabaté

Periodista cultural, colaborador de Mondo Sonoro desde 2001 y apasionado del cine, los libros y la música. Ha pasado por medios como El Periódico de Catalunya, Rockzone o Catalunya Ràdio. Filias: David Bowie, Black Sabbath, John Carpenter y el Festival de Cine de Sitges, al que acude desde que tiene memoria.
Filed under Libros Narrativa

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *